“El meu vaixell”, una petita joia de Roberto Innocenti

“Ja de petit somiava fer-me a la mar. Vaig dir-li a la filla de la bugadera que algun dia seria capità. Ja ho veuràs...”. Així comença la història d’aquest atractiu àlbum. Es tracta d’“El meu vaixell” del cèlebre i reconegut Roberto Innocenti, autor del text i de les il·lustracions i publicat per Kalandraka.

Una gran tempesta i un naufragi marquen l’inici d’”El meu vaixell”, la història fictícia d’un lleial capità i el seu estimat navili mercant, Clementine, que durant gairebé mig segle –des de la seva construcció a principis de la dècada de 1930 fins al seu destí al llit marí- va recórrer els ports del món sencer: des del Pacífic fins als confins del continent africà, passant per les costes asiàtiques o àrtiques, tant en temps de pau com durant la II Guerra Mundial, quan va ser utilitzat per la Marina d’Estats Units en la contesa bèl·lica.

 El jove protagonista explica la història del vaixell des de la seva construcció fins que un dia va salpar amb ell cap a Sant Francisco. El noi era jove i ple d’esperances. Va visitar ports importants, alguns de molt llunyans. Estols de gavines i manades de dofins els seguien el solc. Els rebien banderes desconegudes. Al mar cada dia era una aventura... Un dia el capità li va demanar si volia agafar el timó. Després de tots aquells dies de pau es van trobar enmig d’una guerra. El seu vaixell de càrrega ara es va convertir en una nau de guerra. El seu darrer viatge va començar com qualsevol altre... però de cap manera comentaré com va acabar per no trencar la curiositat del lector jove, perquè és a ell a qui va dirigida la història, i ha de descobrir com acaba...

L’àlbum, molt ben editat, llueix un conjunt d’il·lustracions que descriuen des de qualsevol racó i des de qualsevol aspecte el vaixell protagonista de l’aventura. Són il·lustracions atractives que destaquen els detalls més precisos per tal de permetre que el lector es familiaritzi amb el món dels vaixells, dels ports i de la navegació en general. L’obra esdevé un petit regal molt atractiu i molt recomanable als joves lectors.

Josep Maria Aloy