Jordi Sierra i Fabra és un dels escriptors més prolífics
–potser el que més- que tenim a casa nostra. La seva abundant i consolidada
obra narrativa per a joves i per a adults va més enllà d’una dedicació completa
a la literatura i el situa en una posició insòlita i acompanyada d’un fort
compromís.
La seva enorme activitat i l’habilitat en confegir novel·les
sobre qualsevol tema pot ser que no li hagin fet prou justícia ja que han
constituït sovint un obstacle per poder seguir de prop tanta lletra. Potser és
una excusa de mal pagador però allò que és cert és que no sols és un dels
escriptors més llegits pel jovent sinó també un dels més apassionats per
escampar les seves obres arreu, visitant escoles i creant lectors de forma
infatigable. Escriptors com ell mereixen un homenatge i un reconeixement per
l’interès que sempre han mostrat a l’hora de fomentar la lectura entre els
lectors joves.
Ara mateix acaba de publicar un text molt
original i innovador: “El que penso (sobre tot)”
(Reflexions immorals de Xavier Pi Trapa),
publicat per Editorial Kalandraka. Cal felicitar
l’editorial per atrevir-se a publicar un llibre que trenca tants esquemes i
que, pràcticament, no té precedents en el camp de la literatura per a joves.
Com
les peces d’un trencaclosques
“El
que penso” és un recull de dotzenes i dotzenes de pensaments, descripcions,
opinions, alguns renecs, expressions agradables, crits.. Són dotzenes i dotzenes
de petitíssims textos, com tuits o petits missatges o advertències... que
aporten petites informacions sobre el protagonista, un tal Xavier Pi Trapa i sobre
la seva manera de ser i de pensar. Tots els petits textos plegats volen definir
la personalitat del Xavier, un personatge de ficció però que podria ser
qualsevol de nosaltres ja que allò que el defineix no és massa diferent d’allò
que ens defineix a tots com a persones.
“El
que penso”, publicat per l’editorial Kalandraka, està format per vuitanta-tres
apartats, amb formats desiguals i sense un ordre clar que aborden tota classe
de sentiments i accions, algunes ben definitòries com: “Tinc disset anys”, “No
sé si començo a ser jove”, “La meva mare es diu Maria, com la mare de Déu”, “No
recordo gairebé res del primer any de la meva vida”, “Quan l’avi em mira veig
l’altre costat de la vida”, “Visc en una ciutat de ciment”, “El món sencer te
la té jurada”... i així una munió de petits textos sobre el mateix
protagonista, sobre els personatges del seu entorn, sobre el món, el
comportament dels humans, la mort, la felicitat, sobre la guerra (“Cada guerra
és una història”), sobre la vida (“La vida és una novel·la que acaba malament”),
sobre escriure (“Sí, un full en blanc és com una noia a qui pots estimar”);
sobre la felicitat (“Si no estàs bé amb tu mateix, no seràs feliç”); sobre
l’enamorament (“Estar sense la Vicky és com ser al costat fosc”)... Uns quants
d’aquests pensaments estan escrits també en forma de diàleg, per tal de fer-los
més vius i més intensos.
Algunes
idees poden generar debats i alimentar converses, d’altres són simplement per
manifestar un estat d’ànim, algunes provoquen sentiments ben diversos... Com un
conjunt de peces d’un trenca-closques el conjunt de totes les peces o
expressions acaben oferint un bon retrat i una excel·lent descripció del
protagonista i un conjunt de reflexions immorals de Xavier Trapa com molt bé
diu el títol del llibre.
Josep
Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada