L’editorial Eumo de Vic acaba de publicar un interessant
estudi sobre la lectura, obra de la professora Gemma Lluch, que és tot un manual
per saber-se moure dins el terreny dels llibres, la lectura, la formació
literària, el treball de les escoles, així com el paper que hi tenen internet i
les noves tecnologies. Es tracta d’un llibre oportú per calibrar i reflexionar sobre
què entenem avui per lectura i de quina manera la societat afronta els canvis
que en poc temps han fet escriure abundosos articles i comentaris sobre aquest
tema.
A la Introducció del llibre, l’autora
planteja, sense embuts, una pregunta important: ... És una realitat que a les
persones que ens dediquem al món de la lectura ens han canviat, fins i tot, la
pregunta essencial: què és la lectura?...
És evident que la irrupció d’internet i les xarxes socials situa la lectura en
una altra dimensió, en la qual filòlegs, editors, bibliotecaris i escriptors
comparteixen terreny amb dissenyadors de jocs audiovisuals, analistes de
sistemes, economistes i antropòlegs i aquest nou escenari de lectura, de
lectures, aquest nou joc de relacions entre mons ficcionaris evoluciona a un
ritme trepidant.
Els
continguts del llibre estan repartits en vuit capítols, tots ells molt ben
documentats i que intenten abordar el tema –anava a dir el problema- de la
lectura des de diverses perspectives o mirades. Així, el primer capítol parla
de la lectura com a memòria i construcció ciutadana i ens recorda que la
lectura ha de ser una eina per construir la societat de la profunditat enfront
de la frivolitat, de la tradició enfront de la fugacitat, del pensament enfront
del sentimentalisme i que el poder de la lectura va molt més enllà de la pell,
no ens podem permetre el luxe d’oblidar que també és un motor que té la
capacitat de construir-nos com a ciutadans. I quines són les lectures que tenen
aquest poder? Les obres que l’acadèmia
legitima com a imprescindibles –contesta Lluch- són les que constitueixen la història immaterial dels nostres pobles,
les que ens han transformat en ciutadans al llarg dels segles. Les diferents
cultures i les tradicions aporten molts exemples. La nostra selecció inclouria
l’obra escrita per Joanot Martorell al segle XV, Tirant lo Blanc, acompanyada
per El Quijote, perquè la lectura d’aquestes dues obres estan protagonitzades
per dos cavallers que des d’òptiques diferents, ens ensenyen com habitar el
món.
De
la literatura catalana més actual, no podria faltar-hi La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, on hem après el significat
de la paraula soledat i el dolor del mot absència. I el poema “Els amants” de
Vicent Andrés Estellés perquè, entre els mots que recitava Ovidi Montllor, una
generació va descobrir-hi una manera d’estimar. Si haguéssim de triar una obra
de la cultura americana seria el relat de Gabriel García Márquez, El coronel no tiene quien le escriba,
que ens fa viure la solitud i la bogeria d’un dictador i ens fa transitar els
passadissos de la infelicitat. De la cultura europea, seleccionaríem el drama
d’amor i dissort que és el Romeu i
Julieta (1597), possiblement perquè confronta sentiments com l’amor
adolescent i la rancúnia adulta.... També caldria anotar-hi L’Odissea, el viatge en el qual homes i
déus resisteixen, s’hi sedueixen i batallen. I òbviament, la Bíblia perquè la lectura d’aquest llibre
ens ha acompanyat al llarg de la nostra història comuna i en cada nova visita
descobrim les múltiples cares d’un dels llibres més polièdrics que hom pot
llegir... De quants llibres dels que recomanem es pot dir que en cada visita en
descobrim les seves múltiples cares?
Per
raons d’espai no puc entretenir-me en cada un dels capítols tot i que en recomano
la lectura de tot el conjunt. Així el segon capítol descriu la lectura com a
element de diversió i defineix els seus efectes
narcòtics. Segons l’autora, ara es
llegeix de tot, sense ordre ni concert, sense cap objectiu; no s’assaboreix res
i es devora tot, cap cosa se situa en el lloc que li correspon, tot es llegeix
fugaçment i amb la mateixa velocitat s’oblida. En capítols posteriors se’ns
parla, i molt, de la lectura entre els joves i adolescents, dels blogs, del You
Tube, dels formats de la lectura o l’encant de la pantalla; dels llibres nous:
entre l’escrit i l’audiovisual, dels Plans de lectura, dels Premis.... I dos
temes inevitables: el plaer de la lectura i la lectura del futur.
El
llibre va dirigit, sobretot, als docents ja que en part són els responsables de
l’educació literària dels escolars, de saber presentar i acompanyar la lectura
a les aules, d’afavorir la lectura i de crear lectors. Tothom és capaç de llegir nous textos,
-diu Gemma Lluch- però com llegir-los,
com relacionar-los amb una tradició és un art subtil. Aquesta, justament, és
una de les tasques principals del docent.
I,
com sempre, hi ha una necessitat de tornar als clàssics. Què s’ha de llegir a l’escola? Tot està fet, és necessari tornar a
l’essència. Hi ha un cànon literari establert des de fa segles i la selecció de
lectures ja l’ha feta la història per nosaltres. Un llibre, en definitiva,
que ens permet i fins i tot ens obliga a reflexionar sobre la lectura, un tema
sobre el qual opinem molt però potser ens el creiem ben poc. Ens agrada
recomanar lectures però som els primers de no mostrar-hi l’entusiasme que caldria
per engrescar el personal De moment els estudis que s’han fet i que Gemma Lluch
exposa en aquest llibre són poc optimistes. En un d’aquests estudis, la dada
més curiosa de l’enquesta era aquesta: als infants i joves els proposaren que
ordenessin les activitats següents a partir de les seves preferències: 1)
sortir amb els amics, 2) escoltar música, 3) xatejar, jugar i navegar per
internet, 4) fer esport, 5) veure pel·lícules, 6) veure la tele, 7) llegir, 8)
dormir o fer la migdiada i 9) ordenar l’habitació. La resposta repetida en tots
els cursos situava la lectura entre les activitats que menys els agradava,
només la puntuaven per damunt la de dormir o fer la migdiada i ordenar
l’habitació. Crec que és per reflexionar-hi una bona estona!
Josep
Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada