La Verònica és una nena que ho vol i ho desitja tot... I
té uns pares que li atorguen tot i li satisfan tots els desitjos... i, és clar,
la sotmeten a una gran frustració ja que tot no es pot tenir mai i com més coses
té la Verònica més s’adona, desesperadament, que encara no ho té tot.
Aquest conte de Pep Molist, il·lustrat per Ona Caussa i publicat per Animallibres,
posa el dit a la nafra a una problemàtica massa habitual en moltes famílies: la
incapacitat per dir “no” o, potser més ben dit, la manca d’habilitat a
reconduir les emocions i a ajudar a desenvolupar aquelles actituds que tenen
més a veure amb “ser” que no pas les que tenen a veure amb “tenir”.
Pep Molist se serveix d’un conte ben senzill i amb un llenguatge
molt planer, per ensenyar una petita però important lliçó. Tot i que és una
lliçó més aviat dirigida als pares, que moltes vegades ajuden a fer més gran
qualsevol problemàtica dels fills sense reflexionar si la seva resposta en tot
moment és la més correcta o la més educativa.
Les il·lustracions d’Ona Caussa són d’una gran senzillesa
però, alhora, d’una gran expressivitat i descriuen molt bé, sobretot, les
expressions i reaccions de la Verònica, insatisfeta i delerosa d’aconseguir-ho
tot.
En “La Verònica vol un amic” la resposta dels pares, que
no descobriré aquí, no és pas la més adequada, certament. I si no, ja m’ho
direu quan l’hàgiu llegit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada