Navegar per la vida amb #filosofia

"El dia que acomplí setze anys, vaig ser conscient que la vida no porta llibre d'instruccions, que no tenim una guia escrita per saber el que hem de fer, que davant de cada nova situació estem obligats a triar i que no tenim més remei que assumir aquesta responsabilitat."

Aquest és el missatge final del llibre El viatge d'Atena d'Enric Senabre, editat per Bromera dins d'una col.lecció, "El Nord" que pretén orientar els joves estudiants en el seu viatge personal per la vida.

"... i  també tens els nostres llibres.

Llegir-los és una altra manera de

parlar amb nosaltres, de rebre consells i

orientar-te una mica més en el teu viatge..."

Filosofia per a joves navegants de la vida

La protagonista de la història es diu Atena, gràcies a un pare a qui agrada la filosofia... La noia estudia secundària... un dia sent un vell rodamón al carrer que crida "Déu ha mort" i quan es creua amb ell li regala el llibre "Així parlà Zaratrusta"... I aquí arrenca tota la lliçó de filosofia condensada en les pàgines d'aquest manual.

Tot plegat havia obert una escletxa en la meva persona... Amb aquests pensaments vaig començar a fer-me la idea que aquest curs seria com un viatge imaginari, d'aquells que fem sense moure'ns del lloc on vivim, un viatge personal del qual hauria d'eixir diferent, però més jo.

Com ja s'espera en un llibre com aquest van desfilan tots aquells temes que tenen a veure amb l'amistat, la felicitat, l'ecologia, el consumisme... i les paraules de molts filòsofs, començant pels grecs, van sembrant d'idees el llibre... molts d'ells avui segurament utilitzarien el Twitter... Moltes idees i molts missatges sovint també per boca de gent molt humil, com la d'un rodamón que pensa que la vida no consisteix a obtenir tot allò que desitgem, sinó a desitjar tot allò que tenim...

El professor de filosofia tracta de demostrar als seus alumnes que la majorioa de temes que han tractat els filòsofs al llarg de la història, són temes ben actuals encara avui... I els mites demostren que això és així. Per exemple el mite de l'anell de Giges com també el mite de la caverna, de Plató...

Els temes no s'acaben i donarien per a un altre volum: des del marxisme -qui parla de Marx, avui, a les aules?- passant pels interessos que hi ha al darrere de les investigacions mèdiques i farmacològiques, els productes transgènics... En alguns temes el professor d'ètica o la professora de biologia aprofiten per deixar anar algun interrogant perquè els alumnes rumiïn i hi diguin la seva: Vosaltres penseu que en el tema dels avanços científics podríem afirmar que "tot allò que es pot fer, s'ha de fer?"

De fet, novel·lar aquest aiguabarreig de filosofia, valors, jovent, sexe, divorci, amor... és una mena de proesa de la que l'autor en surt amb nota... La narració, els diàlegs entre els alumnes amb els mestres i amb els pares són sucosos. A l'entorn d'aquestes lliçons de filosofia, la vida dels protagonistes es va desenvolupant amb tota la seva diversitat d'actituds i d'opinions oferint un retrat de quins són els temes que avui acompanyen la seva quotidianitat.

Atena ha après moltes coses i s'ha esforçat per fer campanya de molts d'aquests valors. Ella sap que la seva vida només depèn d'ella i només l'elegeix ella i ara ja té l'espurna del pensament al seu interior... i no li cal continuar tenint el suport del professor ja que la funció d'aquest ha acabat. Ara ha de continuar ella sola el seu viatge. Tots els consells rebuts en forma de sentències, li han de servir de brúixola en aquest viatge per la vida. Un viatge que els lectors del llibre estan convidats també a fer.

Josep Maria Aloy

"Petits descobriments", una col·lecció atractiva per als més petits

L'editorial Baula ha publicat els deu primers títols de la col·lecció "Petits descobriments", obra del tàndem format per Marta Luna, pel que fa als textos i Ximena Maier per les il·lustracions.

La col·lecció va adreçada als primers lectors i està formada per petits llibres de coneixements destinats a la difusió de temes tan senzills com quotidians i a mostrar el procés que va d'una realitat molt propera fins a conèixer el seu origen.

       El primer dels deu títols de la col·lecció explica una idea tan senzilla com la confecció d'un jersei que l'àvia de la nena protagonista li ha fet amb unes agulles llargues i punxegudes i amb un cabdell de llana de color... La néta aprèn què és una troca i d'on surt la llana, i com es teixeix de diversos colors... Molts jerseis no es fan a casa sinó que es compren a les botigues i han estat fets amb màquines. Un cop exposades les senzilles explicacions, les autores reserven l'última pàgina per a resumir tres descobertes sobre el tema tractat. Tres descobertes senzilles que concentren la informació de forma molt planera perquè els lectors l'aprenguin i la recordin. Les il·lustracions són molt clares i senzilles perquè puguin facilitar una perfecta comprensió dels diversos textos. Alternen els dibuixos amb algunes fotos reals per aportar, si cal, encara més informació.

 La resta de títols segueix el mateix esquema del primer i aniran desfilant un darrere l'altre amb els mateixos criteris. El segon títol és "Avui farem truites" on els lectors veuen no sols com es fa una truita sinó que aprenen que, a part de les gallines, hi ha molts altres animals que també ponen ous i, per tant, són ovípars.

 "Quanta aigua!" ensenya que no només hi ha aigua líquida sinó també sòlida i dura com una pedra, com també vapor d'aigua, és a dir, formada per gotetes que no es poden agafar.

 "On són?" fa referència a les hortalisses i la seva gran varietat, destacant les que creixen cap amunt i les que ho fan cap avall, sota terra.

 Amb "Abans no hi havia mòbils" els joves lectors constaten que la vida d'abans era molt diferent de l'actual ja que no sols no hi havia mòbils sinó tampoc televisió ni altres aparells que ara són molt habituals. Però també avança que ara no hi ha alguns aparells que hi haurà d'aquí a uns anys.

 "No porto diners" permet descobrir els caixers automàtics que són els encarregats de guardar els diners de les persones que treballen i, per tant, que guanyen un sou. Però si se'n gasten molts, els diners dels caixers s'acaben.

 "L'esmorzar és a taula" toca el tema dels làctics i els seus derivats. Però també de la intolerància que tenen algunes persones a la llet.

 "Parlem de trens" té com a centre d'interès les diverses classes de trens: AVE, Bala, Cremallera... I, com no podia ser d'una altra manera, el tren més antic del país: el que anava de Barcelona a Mataró.

"Un polsim de sal" informa de la necessitat d'aquest element pel bon funcionament del cos. Un element que s'obté de l'aigua del mar i que ajuda a conservar els aliments. Però, compte, que no és bona per a les persones que tenen la pressió alta.

 "Una culleradeta de sucre", que és, ara com ara, l'últim de la col·lecció, explica que el sucre ens aporta l'energia que necessitem per moure'ns i per pensar. Però adverteix que les coses dolces també corquen les dents. I si a més de menjar coses dolces no ens movem ens engreixarem més del compte.

La col·lecció està plantejada perquè els primers lectors descobreixin una sèrie de coneixements ben senzills i molt elementals. A més, estimula la curiositat dels lectors amb un llenguatge planer i comprensible. No hi manca un toc d'humor quan convé. Es tracta, en definitiva, d'un bon exemple d'allò que alguns qüestionen tant: un estil volgudament didàctic que, ara com ara, potser és l'únic que permet que la mainada aprengui a base de ser ells mateixos els protagonistes de "petits descobriments" propers i ben quotidians.

Josep Maria Aloy

Josep Tomàs Cabot publica una selecció dels seus articles a la premsa

"La vida de cadascú avança generalment amb

uns petits passos indefinits, sense cap importància,

mentre la vida col·lectiva dóna sovint uns salts enormes,

dramàtics, trascendentals."

"Retorn a casa", publicat per Edicions de l'Albí aquest 2015, aplega una selecció d'articles de Josep Tomàs Cabot (Manresa, 1930), publicats al diari Regió-7 des de 1999 fins al 2010. Aquests dotze anys de col.laboracions periodístiques van representar la culminció d'una intensa i prolífica activitat, iniciada molts anys enrere en nombroses publicacions com "Destino", "Historia y Vida", de la qual fou director, sense oblidar les seves continuades col·laboracions a "La Vanguardia".

Com diu l'editor Jaume Huch, en diversos moments del seu pròleg, els articles de Josep Tomàs Cabot són uns textos amables que traspuen, a més de saviesa, una gran humanitat i una visió i un sentit positius de la vida. Aquests articles, en què el lector trobarà una gran varietat de temes i una diversitat d'anècdotes i d'escenes molt humanes, "han estat escrits sense ampul·lositats ni estridències (...), tot fent gala d'un periodisme afable que podria fer escola."

...ningú no vol confessar-ho, i ens enganyem els uns als altres

dient que tots estimem els llibres i que, si no en comprem,

és perquè són massa cars, o no caben a casa nostra,

o no tenim temps de llegir...

123 articles que esdevenen una bona lliçó per a la vida

       Normalment cada un dels articles del llibre segueix més o menys un esquema que sol ser l'exposició d'un fet, d'una situació o fins i tot la presentació d'una persona... A continuació s'explica com evoluciona el fet, la gesta, l'acció d'aquella persona; en un tercer moment, coneixem l'opinió i la valoració de l'articulista, a vegades criticant o lloant l'acció esmentada i, finalment, un desenllaç en forma de frase o de resum a manera de conclusió... a vegades de lliçó final, sovint crític però sempre carregat de sentit comú fruit de la saviesa i de la lucidesa de l'autor. Molts d'aquests articles són una invitació a la reflexió.

"Rebutgem amb energia determinades coses

que ens fan nosa, tot i que sabem que existeixen

i provoquen sofriment a molta gent. Som egoistes

 i covards, per molt que la societat actual, en conjunt,

 vulgui mostrar-se alliberada generosa, comprensiva

 i tolerant."

Alguns articles volen ser un petit homenatge a persones conegudes per l'autor o a persones que han deixat un llegat a la ciutat, al país o al món... En d'altres, l'autor, observador crític de la realitat, opina sobre conductes humanes no massa exemplars d'una societat que sembla que no acabi de trobar el seu lloc i la seva projecció. La ironia i en algun cas una actitud mofeta de l'autor li serveix també per evocar i denunciar actituds poc solidàries... Comentaris sobre economia, política, història, medecina... sobre la vida quotidiana dels homes i les dones del país, omplen aquestes pàgines donant sempre un missatge positiu i un estímul per tal d'aprendre a viure en col·lectivitat i amb la màxima solidaritat.

La vida és curta -deia Sèneca a mitjan segle primer.

Som nosaltres els qui l'escurcem malversant-la

en ocupacions inútils...

Josep Tomàs Cabot (fot. de Salvador Redó)

En general, Tomàs Cabot, que és també novel·lista, metge i historiador, pren, en aquests articles, una opció clara i contundent a favor de tot allò que enriqueix humanament la societat, mostrant la seva complicitat amb les persones que han dedicat la vida a treballar per alguna causa digna, com també la seva simpatia per fets o persones anònimes que viuen amb il·lusió i mostren una grau de felicitat que saben transmetre a la gent del seu entorn... És irònic sobretot amb aquells que volen "fardar" d'alguna cosa que no són o bé per a tots aquells que somien en la felicitat però que no mouen un dit per aconseguir-la ni perquè l'aconsegueixin els del seu entorn... Tomàs Cabot mostra curiositat i interès per tot allò que, sense ser transcendental, té una dosi de senzillesa i d'ingenuïtat.

"Estem sotmesos a un individualisme salvatge

que només valora el diner immediat i l'èxit social

 que aquest proporciona. I ningú no ens diu, com caldria,

que el món s'està arruïnant per culpa del capitalisme actual."

L'humanisme és un dels ingredients més notables en la majoria dels seus textos. Els seus continguts i valors de caire ètic poden servir d'estímul a molts lectors i és per això que ens complau presentar-lo com a eina de reflexió i de debat a les classes de filosofia i ètica en els cursos de Secundària i de Batxillerat dels nostres centres escolars. Les riques opinions d'un savi i veterà professor de 85 anys i els meandres per on discorren els seus pensaments i reflexions, es converteixen en un petit regal per a tots aquells, joves i no tant, immersos en un procés d'aprenentatge i de creixement. Molts d'aquests 123 articles permeten que el lector s'identifiqui amb l'autor i hi estableixi una relació de complicitat tot adoptant una mirada positiva i estimulant davant la vida i el propi creixement personal.

Josep Maria Aloy

Avui fa 31 anys que va morir Lola Anglada

L'artista que col·labora amb el poble

i és estimat pel poble,

ja no pot aspirar a res de millor.

Jo vaig entrar a l'ànima del poble

i em dono per ben feliç.

(Lola Anglada)

La Diputació de Barcelona ret homenatge a una de les artistes més insòlites i vitals del nostre país amb una exposició al recinte de l'Escola Industrial de Barcelona i la publicació de les seves "Memòries".

Lola Anglada (1892-1984) ha estat una de les grans personalitats -poc valorada i sovint menystinguda- de la primera meitat del segle XX, però d'una vàlua i d'un prestigi tant o més grans que la seva passió per l'art en general i el dibuix i l'escriptura en particular.

Amb l'Exposició "Lola Anglada" i la publicació de les seves "Memòries" la Diputació fa un gest magnífic per recuperar tot allò que la deixadesa d'un poble va estar a punt de perdre a través d'aquesta tendència a l'oblit que injustificadament i lamentable, acostuma a ser massa habitual.

Una exposició elegant i sòbria

L'exposició fa un repàs de la trajectòria artística i vital de l'artista i s'estructura en dos espais: un d'exterior, davant l'edifici del Rellotge, que repassa les etapes de la vida de l'autora des de la Infantesa fins a la Vellesa, passant per la Joventut i la Maduresa, i un espai interior, on es poden contemplar dibuixos i quadres originals i objectes personals de la il·lustradora catalana més prolífica de la primera meitat del segle XX i la primera dibuixant professional de Catalunya i d'Espanya. Artista polifacètica, Lola Anglada, a banda de dibuixant il·lustradora, també va ser escriptora, decoradora, pintora, ceramista i escultora.

Unes "Memòries" de gran interès

Aquestes meves pàgines,

record del meu viscut, les ofereixo

a la memòria dels màrtirs

immolats i perseguits en defensa

de les llibertats de Catalunya.

(Lola Anglada)

En un excel·lent volum de més de cinc-centes pàgines -obra de Núria Rius i Teresa Sanz, extraordinàriament ben documentada- tenim accés, finalment, a tota la trajectòria vital de Lola Anglada, escrita per ella mateixa i, alhora, il·lustrada amb les millors imatges de la seva carrera artística. Una autobiografia ben carregada d'experiències i d'anècdotes informen sobre l'obra ingent d'una de les grans personalitats de la primera meitat del segle XX.

Les "Memòries" estan distribuïdes en cinc grans capítols que coincideixen amb els períodes importants de la vida de Lola Anglada i de la història que li tocà viure- una història trepidant viscuda amb passió i energia per l'autora. El seu art, que abasta quasi totes les tècniques, va evolucionar en paral·lel a les situacions polítiques i culturals del moment.

Aquestes memòries -segons Joaquim Armengol- han de servir per donar a conèixer bona part de l'obra artística de Lola Anglada, però també la seva concepció del món i la seva complexa i extraordinària personalitat, les debilitats i les seves dèries insospitades.

El més Petit de tots

Perquè quan dibuixo sóc feliç,

quan en l'esbós la figura s'accentua,

m'emociona. (Lola Anglada)

En uns temps tan convulsos com aquells, la Catalunya democràtica i revolucionària, en guerra contra el feixisme, va voler crear una mascota que esperonés tot el país a la lluita. Havia de ser un personatge simbòlic, un noiet antifeixista i Lola Anglada en va escriure el text i el va dibuixar a partir d'una escultura d'Antoni Paredes. I en va sortir "el més petit de tots": un infant petit i rodanxó, de cara rodona i cabells rinxolats, amb ulls grossos i esbatanats que duia un braç aixecat amb el puny clos i a l'altra mà una petita bandera catalana. El llibre és un crit revolucionari que remarca aquells valors més importants per a la causa republicana i per Catalunya.

Lola Anglada presenta el protagonista, en el primer capítol del llibre, com el "fill de la Revolució", un infant amb poders màgics que recorre pobles i ciutats animant a tothom en la lluita i en els valors ciutadans i solidaris. Aquests missatges però li van costar un preu molt car a Lola Anglada, sobretot per la marginació llarga i continuada que va patir durant tot el franquisme.

Una literatura infantil d'una qualitat i bellesa extraordinàries

Els records de la meva infantesa

 m'han omplert tota la meva vida; no m'ha

calgut cercar al defora, perquè tot ho he trobat

en mi. La meva infantesa ha estat el llevat

amb el qual n'he fet la meva obra...

(Lola Anglada)

Tot i que avui la lectura dels seus llibres per a nois i noies acusen el pas del temps i de les idees, cal reconèixer que Lola Anglada ha estat una autora imprescindible i fonamental i molt llegida durant la primera meitat del segle passat. Junt amb Josep Maria Folch i Torres va esdevenir una autora rica en idees i brillant en il·lustracions. La seva obra no pot ser oblidada amb la falsa excusa que pertany a una altra època que la dels nois i noies d'avui dia.

Les principals obres destinades al públic infantil foren, sobretot, En Peret (1928) que ofereix una sèrie de quadres a l'entorn del personatge central, tot prenent com a fil conductor els mesos de l'any. Un any més tard, el 1929, va escriure i il·lustrar Margarida. Si Peret era el nen ideal, Margarida agafa el torn i passa a ser la germaneta ideal. Els capítols deixen de ser imatges de cada mes de l'any i esdevenen una mena d'aventures en terra de meravelles repartides per les quatre estacions de l'any.

La següent obra fou Monsenyor Llangardaix (1929), on com molt bé diu el títol, el llangardaix passa a ser el protagonista de la història. La dèria de personificar els animals i fins i tot de fer enraonar plantes i flors arriba a límits de gran bellesa i fantasia en aquest llibre. L'any 1930 va publicar un altre llibre bellíssim, Narcís, que igual que Margarida té nom també de flor i es tracta d'un nen molt petit que encara porta pitet i que va vestit amb faldons. Així que aprèn a caminar s'inicien les seves aventures plenament fantasioses i plenes de gran sensibilitat.

Són, tots ells, llibres escrits i il·lustrats per la mateixa autora i presenten un fort contingut moralitzador que els fa bastant incomprensibles avui dia. Però no sols esdevingueren un èxit en el moment de la seva publicació sinó que llegits ara amb benèvola mirada s'endevina fàcilment la riquesa de recursos tant literaris com artístics. La seva fantasia s'excerceix sempre sobre les coses casolanes que els infants coneixen bé, tot creant un món d'ensomni. La realitat i el meravellós van sempre de bracet en la seva obra.

Tota l'obra de Lola Anglada, segons l'opinió de molts intel·lectuals i crítics del moment, és una obra extraordinària amb la pretensió de construir un país. I és que per a ella, el su art va ser com un do diví. Homenatgem-la com cal!

Josep Maria Aloy

L'exposició "Lola Anglada", al recinte de l'Escola Industrial de Barcelona (c/ Comte d'Urgell, 187) continua estant oberta al públic.

Ni vacances càlides, ni lectures refrescants

Els qui ens dediquem al difícil ofici de recomanar lectures segurament ens fem pesats cada estiu amb titulars com: "Lectures refrescants en temps de calor", "Les vacances, el millor moment per llegir"... etc. etc. En cap branca de l'activitat humana no entendríem invitacions o incitacions tan insistents: ningú ens pressiona que durant les vacances fem esport o viatgem o fem una dieta determinada o bevem orxata...

Per què en el camp de la lectura ens entossudim tant a pressionar el personal? Per què aquestes ganes de convèncer tothom? Cada vegada més penso que qui no vulgui llegir, que no llegeixi. No fa mal a ningú i ell s'ho perd. I només aquells lectors que en tenen ganes però els falta una orientació, un petit guiatge, una empenta per acabar de trobar el llibre que busquen, aquí trobaran alguns títols selectes.

La resta? Que siguin feliços i que estiguin tranquils que no els empiparem pas. Si a hores d'ara no han descobert el cuquet de la lectura probablement serà perquè les persones més properes a ells els ha mancat sensibilitat a l'hora d'oferir-los un regal tan preuat com un bon llibre. Sempre hi són a temps, però.

Una selecció de lectures:

 A mi no m'agraden els llibres!

Joan Portell Rifà

Dibuixos d'Oriol Hernández

Animallibres, 2010 (2ª edició)

(Per a primers lectors)

Al Joanet no li agraden els llibres perquè, d'entrada, potser és normal que a ningú no li agradin els llibres. A sant de què t'ha d'agradar més un llibre que una pilota? I com passa amb totes les coses, els llibres no agraden fins que un estímul te'ls fa agradables. (Més informació)

El meu llibre dels mesos de l'any

Ramon Besora

Il·lustracions d'Anna Clariana

Baula, 2014

(Per a primers lectors)

Amb els tres protagonistes del llibre, la Mar, en Pol i el seu amic inseparable, l'esquirol Tap, el jove lector anirà descobrint els mesos de l'any amb poemes, amb endevinalles, amb jocs i un munt de refranys que de ben segur el sorprendran, com també el sorprendran la màgia, els secrets i les curiositats que s'amaguen darrere de cadascun dels mesos i també com canvien els paisatges i la vida dels animals durant l'any. (Més informació).

Això és un secret que només jo sé

Eulàlia Canal

Dibuixos de Zuzanna Celej

Animallibres, 2014

(A partir dels vuit anys)

"Arribo a l'escola i trobo la porta oberta... La Dèlia no és al seu lloc al costat de la porta com sempre. Damunt de la taula hi ha el cafè amb llet sense tastar. Miro cap a les escales i, aleshores, la descobreixo estirada a terra. Al seu costat, hi ha un botó amb el gravat d'una serp, me'l poso a la butxaca i penso, no em pregunteu per què, que sóc a l'escenari d'un assassinat."

Aquest és el text de la contracoberta d' "Això és un secret que només sé jo", un relat excel·lent d'Eulàlia Canal (Granollers, 1963) il·lustrat per Zuzanna Celej i publicat el 2014 per Animallibres. (Més informació).

La botiga de Mascotes extraordinàries

Rubèn Montañá

Il·lustracions de Marta Montañá

Barcanova, 2015

(13è Premi Barcanova de Lit. Infantil)

(A partir dels 9 anys)

"La botiga de Mascotes Extraordinàries", de Rubèn Montañá, amb il·lustracions de Marta Montañá i publicat per Barcanova, és un d'aquells relats nascuts per fer petar de riure i per escampar el bon humor entre els lectors joves. L'autor, Rubèn Montañá ja va treure el cap en aquest blog per una altra història ben diferent. En aquell cas es tractava de "La nena de l'arbre", una història molt atractiva publicada per La Galera el 2014. Si aquesta fou guanyadora del Premi Josep Maria Folch i Torres, la de les mascotes que presentem avui ho ha estat del 13è Premi Barcanova. Són unes obres i uns premis que honoren l'autor i insinuen ja una trajectòria literària que farà parlar els crítics i seduirà els lectors joves. (Més informació)

Em deia Simbad

Francisco Castro

Il·lustracions  de Bartomeu Seguí

Tàndem edicions, 2015

(A partir dels 10 anys)

Qui més qui menys té -o pot tenir- un avi amb alzheimer a casa... qui més qui menys comença rient-li les gràcies... qui més qui menys s'ho va prenent seriosament... Qui més qui menys l'entén i entra en el seu joc esbojarrat... i intenta complaure'l i fer-lo feliç... i se l'estima més que mai... com li ha passat al Paulo, de deu anys, a qui l'avi anomena "Simbad el mariner". (Més informació).

Cartes d'amor de 0 a 10

Susie Morgenstein (Nova York, 1945)

Trad. Jordi Vidal

Nandibú, Pagès editors, 2014

(A partir dels 10 anys)

"Cartes d'amor de 0 a 10 anys", de Susie Morgenstern (Nova York, 1945), publicada el 2014 per Nandibú, el nou segell de Pagès editors, i traduïda per Jordi Vidal, és la història de l'Ernest, de deu anys. Deu anys de buidor, ja que la seva mare va morir el dia que ell va néixer, i el seu pare va desaparèixer de cop. Deu anys d'avorriment. La vida amb la seva àvia, de nom Precieuse, no té cap al·licient: escola, dinar, deures, sopar. Ni telèfon ni televisió. (Més informació).

 Llibre de les bèsties

Ramon Llull

(A través de Roc Casagran)

Il·lustracions d'Aitana Carrasco

Sembra Llibres, 2015

(A partir dels 10 anys)

"En una plana bellíssima, per on saltironejava l'aigua, hi havia un grup de bèsties que volien elegir rei. Discutien amb vehemència, i al cap d'una bona estona, la majoria va arribar a l'acord que el lleó fos declarat monarca."

Així comença aquesta nova versió del "Llibre de les bèsties", la nova "llavor" de Sembra Llibres, una versió actualitzada i alhora fidel de l'obra de Ramon Llull, a través de l'escriptor Roc Casagran, amb unes il·lustracions sòbries i elegants d'Aitana Carrasco que encapçalen cada un dels set capítols del llibre. Publicat fa molt pocs dies, és un excel·lent regal per a tota classe de lectors, joves i adults, que ens arriba com a homenatge i reconeixement del nostre i gran Ramon Llull, mort fa 700 anys. (Més informació)

Diumenge al matí al peu del salze

Dolors Garcia i Cornellà

Barcanova, 2015

13è Premi Barcanova de Literatura Juvenil

(A partir dels 11 anys)

Durant unes colònies escolars el mestre proposa a la trentena d'alumnes que acaben la primària que posin en un sobre un objecte que simbolitzés la infantesa que començaven a deixar enrere, un objecte que representés el futur que volien i, escrit en una paper, alguna cosa que volguessin fer desaparèixer per sempre, com ara una nosa, algun temor o alguna experiència negativa... Tot plegat ho enterraran al peu del salze de la casa de colònies... I d'aquí a cinc anys tornarem a desenterrar-ho. (Més informació).

La merla blava

(La primera novel.la sobre el 1715)

Maria Carme Roca

La Galera, 2015

(A partir dels 12 anys)

"La Merla Blava", publicada per La Galera és -segons el subtítol de la portada- "la primera novel·la sobre el 1715" que segons la seva autora -especialista destacada en novel·les de caire històric- és l'any d'una repressió absoluta sobre els vençuts de la guerra de Successió del 1714 en què Barcelona intentava sobreviure a la barbàrie i les imposicions, mentre la misèria i la destrucció campaven arreu. (Més informació)

 Balau, l'heroi del riu

Josep Vallverdú

Pagès editors, 2015

(A partir dels 13 anys)

En una societat totalment col·lapsada pels enginys electrònics i tota classe d'estímuls audiovisuals, Josep Vallverdú recorre a la prehistòria, un dels seus temes preferits, per descriure l'evolució dels humans, l'origen de la civilització, la invenció de les eines, del foc, de la vida en comunitat... Un clar missatge a favor del progrés però també de la comunicació, de la solidaritat, de l'esforç... (Més informació)

Bones vacances!

Bones lectures!

I fins al setembre!!

Josep Maria Aloy

"Cavall Fort", una mina inesgotable

Obrir un "Cavall Fort" qualsevol, amb una néta a cada banda, és obrir una porta desconeguda, plena de llum i d'aventura capaç de satisfer la curiositat i estimular la imaginació de lectors joveníssims. És descobrir que més enllà de la realitat hi ha uns escenaris fantàstics que conviden a observar colors i formes i a fomentar el plaer de la lectura.

Potser va sent hora que ens fem càrrec del que suposa tenir al nostre abast una publicació per a nois i noies que aviat complirà 54 anys, amb 1270 números i que, lluny de repetir-se o de disminuir l'interès, aposta clarament per innovar i potenciar els seus continguts per tal d'oferir un producte digne, amè, agradable i molt satisfactori.

Obrir un Cavall Fort pot ser una escena inquietant quan veus la il·lusió amb què les dues nétes, la Bruna i l'Arlet, una a cada banda, observen, assenyalen, riuen i se sorprenen davant els seus continguts i sobretot davant el conjunt d'il·lustracions. Avui hem obert a l'atzar el volum on hi ha enquadernats els "Cavall Fort" del segon semestre del 2013. Entre una multitud de còmics i jocs diversos trobem un conte. És de Teresa Clua i els el llegeixo en un ambient de màxima concentració.

El conte "Sóc genial" de Teresa Clua (Número 1228, Segona quinzena de setembre de 2013):

Es tracta d'un conte divertit que arrenca somriures constantment, optimista i positiu. En Marçal, el nen protagonista, ens explica en primera persona tot allò que fa durant un dia: llevar-se, esmorzar, anar a l'escola, jugar al patí... A les dues nétes els sona aquesta melodia... Malgrat que en Marçal sigui un "trasto" sap ensortint-se'n de tot amb respostes espontànies que desarmen pares i mestres... El seu optimisme i la seva ingenuïtat desprenen alegria i la Bruna i l'Arlet no paren de seguir-li les bromes. És la prova que un bon conte provoca reaccions agradables i mirades de complicitat. I penso que els volums de "Cavall Fort" estan plens de possibilitats com aquesta. Les meves nétes estan de sort perquè tenen a casa tota la col.lecció i, per tant, més de mil contes i quilos i quilos de material divers, divertit i enriquidor.

He acabat de llegir el conte. Les nétes encara riuen i es queden uns segons en silenci. És el silenci que es desprèn en finalitzar una història bonica i que dóna pas a la necessitat immediata de buscar-ne una altra. Tenim tot el temps del món. Però, sobretot, tenim una col.lecció sencera que ens espera. Una col.lecció inesgotable i estimulant. Felicitats, "Cavall Fort"! De part meva, però sobretot de part d'elles. De la Bruna i de l'Arlet.

Josep Maria Aloy

"Em deia Simbad", o quan l'alzheimer truca a la porta. Un relat per a joves lectors

Qui més qui menys té -o pot tenir- un avi amb alzheimer a casa... qui més qui menys comença rient-li les gràcies... qui més qui menys s'ho va prenent seriosament... Qui més qui menys l'entén i entra en el seu joc esbojarrat... i intenta complaure'l i fer-lo feliç... i se l'estima més que mai... com li ha passat al Paulo, de deu anys, a qui l'avi anomena "Simbad el mariner".

       Diu l'escriptor Gabriel Janer Manila que, en el fons, totes les històries són històries d'amor i "Em deia Simbad" és una d'elles. El seu autor Francisco Castro mostra una sensibilitat especial per explicar una història que podria ser -potser fins i tot és- ben real. Publicada per Edicions Tàndem, la novel.la, un llibre sobre l'Alzheimer, va ser inclòs en la llista d'Honor de la IBBY, l'Organització Mundial per al Llibre Juvenil. Les il·lustracions de Bartomeu Seguí hi aporten l'alegria i la naturalitat necessàries per tal de suavitzar els efectes colpidors d'una història corprenedora i emotiva.

Per a Simbad, el protagonista de la història, tot plegat suposaria una experiència probablement massa difícil de sostenir per a un nen de deu anys, oimés si els pares ja han superat el límit de la seva paciència aguantant un avi a casa que s'està tornant boig, com ells diuen. Però el noi mira i observa i entén que l'avi necessita afecte i complicitat i ell es proposa donar-li tant una cosa com l'altra.

 I sap que l'avi passa èpoques. La pitjor és quan l'avi no sembla l'avi, quan jo no existisc ni amb la forma de Simbad ni amb cap altra, ni existeix ningú més de la família perquè no ens reconeix... En aquestes èpoques, la mare es torna histèrica i el tracta de boig. I és el pare qui "a tota velocitat" li explica alguna cosa de la malaltia de l'avi... però sempre "atotavelocitat". Però també són moltes les vegades que... quan ens quedem sols l'avi i jo ens convertim en Simbad i en el Capità o en Simbad i el Capità dels Set Mars o en Simbad i Barba-roja... segons com estiga aquell dia el cabet de l'avi o segons com li pegue. I en aquestes estones, cal reconèixer-ho, tot és molt divertit.

La narració colpeja els lectors per la sensibilitat amb què està explicada però també els sedueix per l'humor i la naturalitat que, malgrat tot, es desprèn d'algunes escenes i és que, segurament, la millor forma d'explicar una història molt dura és fent-ho amb alegria i una mica d'humor per no excitar ni tensar massa els sentiments del lector i demostrar-li que, malgrat tot, la vida s'ha d'entomar amb una bona dosi de serenor i d'afecte. Com fa en Simbad, vaja! Simbad, el mariner!

Josep Maria Aloy