dilluns, 28 de gener del 2019

“Ja us enxamparé, pocavergonyes!”, de Xavier Blanch




“Ja us enxamparé, pocavergonyes” de l’escriptor Xavier Blanch, dibuixat per Sílvia Cabestany i publicat per Animallibres, és un relat infantil, senzill, espontani, atrevit i escrit amb un llenguatge planer, desimbolt i espontani que flueix bé i no deixa que el lector l’abandoni a mig fer.

Es tracta d’una aventura, en un poble petit, entre una colla de nens i nenes que tan aviat juguen junts i estan a partir un pinyó com es detesten –sobretot els nens a les nenes- i no volen saber res els uns de les altres. Però sempre amb tota la naturalitat del món i sense massa escarafalls. Un llibre de colla amb totes les característiques habituals dels llibres que tracten aquest subgènere, que ha estat molt cultivat en la nostra literatura infantil i juvenil.

Però no és tant un relat pel que s’hi explica sinó per com s’hi explica. No és tant important potser el tema com el seu desenvolupament i  com els moviments dels personatges. No és tant la problemàtica que ha de resoldre la colla com la forma de resoldre-la. No són els fets només allò que importa al lector, sinó la mateixa colla, les seves relacions i les actituds de tots els seus protagonistes davant dels fets.


 En Peret i en Xesco són els protagonistes que encapçalen i dirigeixen les actuacions. Valents, decidits, sense pèls a la llengua, expeditius, llestos... Són molt diferents, però també són amics inseparables i la seva amistat els porta a resoldre uns robatoris en un poblet on els robatoris no s’havien donat mai i que coincideixen amb l’arribada d’un campament de gitanos. Però, pobres gitanos, ells tampoc no en tenen pas la culpa. Què està passant, doncs, en aquest indret tranquil i pacífic on no passava mai cap fet desagradable? Qui són els pocavergonyes que han d'enxampar? Això és el que hauran d’esbrinar els membres joves de la colla i que el lector haurà de descobrir pel seu compte. I, a diferència d’altres aventures de colles, serà el resultat qui enfortirà l’amistat de la colla i no pas l’amistat qui ajudarà i permetrà resoldre el problema.

Josep Maria Aloy

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada