“Ja us enxamparé, pocavergonyes” de l’escriptor Xavier
Blanch, dibuixat per Sílvia Cabestany i publicat per Animallibres, és un relat
infantil, senzill, espontani, atrevit i escrit amb un llenguatge planer, desimbolt
i espontani que flueix bé i no deixa que el lector l’abandoni a mig fer.
Es tracta d’una aventura, en un poble petit, entre una
colla de nens i nenes que tan aviat juguen junts i estan a partir un pinyó com
es detesten –sobretot els nens a les nenes- i no volen saber res els uns de les
altres. Però sempre amb tota la naturalitat del món i sense massa escarafalls.
Un llibre de colla amb totes les característiques habituals dels llibres que
tracten aquest subgènere, que ha estat molt cultivat en la nostra literatura
infantil i juvenil.
Però no és tant un relat pel que s’hi explica sinó per
com s’hi explica. No és tant important potser el tema com el seu
desenvolupament i com els moviments dels
personatges. No és tant la problemàtica que ha de resoldre la colla com la
forma de resoldre-la. No són els fets només allò que importa al lector, sinó la
mateixa colla, les seves relacions i les actituds de tots els seus
protagonistes davant dels fets.
Josep
Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada