Quan de tant en tant m’entretinc a revisar el que
ha estat la literatura catalana per a nois i noies des dels anys seixanta del
segle passat fins ara, m’adono de l’extraordinària riquesa de títols que s’han
anat escrivint i publicant. És cert que hi ha hagut de tot però no és difícil
trobar alguns títols i alguns autors, així com també editorials, que han fet
aportacions valuosíssimes però que han estat dissortadament oblidats a partir d’un
determinat moment. En la majoria d’aquests casos les lamentacions dels lectors
han estat insuficients per ajudar a recuperar-les i homenatjar-les com hauria
calgut.
Editorials que havien fet una gran feina i havien
guanyat un prestigi en el món del llibre per a nois i noies van abandonar un
projecte rigorós, potser per la manca d’estímuls, o d’ajuda o simplement de
lectors. Em refereixo, entre d’altres, a La Magrana, a Aliorna, a Pirene, entre d’altres. Editors com Francesc
Boada, Ramon Besora, Carles Jordi Guardiola, i d’altres, van dedicar esforços
importants a publicar bones col·leccions de narrativa que el jovent s’empassava
sense rumiar-s’ho. Em pregunto on són avui aquests editors?
Escriptors de la talla de Miquel Rayó, Miquel
Obiols, Josep-Francesc Delgado, Antoni Garcia Llorca, Pep Coll, Maria Barbal,
Joan Barceló..., autors clàssics com Josep Vallverdú, Joaquim Carbó o Gabriel
Janer Manila entre d’altres, han deixat d’escriure per a nois i noies, alguns
en part i d’altres totalment, veient com les editorials descataloguen els seus
llibres. I si els editors no reediten moltes obres, autèntiques joies, deixen
d’existir.
Una de
les petites joies de la nostra literatura per a nois i noies, entre d’altres,
és el relat de l’escriptora empordanesa M. Àngels Gardella, “Els ulls del
drac”, publicat a l’editorial Pirene l’any 1988. La crítica el va esmentar com
un llibre excepcional, els lectors el van aplaudir i la Generalitat li va
atorgar, el 1991, el Premi Nacional al millor llibre publicat a Catalunya.
D’aquesta manera, “Els ulls del drac” passava a ocupar un lloc privilegiat en
el camp dels llibres de ficció per a la gent jove.
M. Àngels
Gardella és autora d’una vintena de narracions que constitueixen un conjunt de
bellíssimes històries de gran qualitat literària i d’un alt nivell poètic.
Històries plenes de sensibilitat i de tendresa. ”Els ulls del drac” és una
bonica història d’amor d’un adolescent; una delicada història de gust agredolç,
com la majoria d’històries d’amor. És la història d’una amistat d’aquelles que
perviuen a l’oblit, “més tenaces que el
temps, d’aquelles amistats que són capaces de viure al marge dels seus amos”.
“Teixit amb seda hauria de presentar-se aquest llibre –diu la crítica
Teresa Duran- que no és del tot una
novel·la, ni una antologia de contes, ni un àlbum d’imatges, tot i les
constants referències gràfiques. És ben bé com un capoll de seda. Segons qui
descobreixi el capoll se’n farà un vestit de festa per a nits de pleniluni,
mentre que d’altres se’n faran matèria de laboratori pel que té d’insòlit dins
la narrativa catalana per a infants. I potser algú no hi sabrà veure la seda o
identificarà a priori la seda amb les camàndules”. “Els ulls del drac”
acaba de complir trenta anys. M. Àngels Gardella no ha escrit cap novel·la més
des de l’any 1998. No sabem els motius però no deixa de ser preocupant una
absència com la seva. El buit que ha deixat és difícil d’omplir i molts lectors
l’enyoren perquè s’han quedat sense cap més petita joia seva.
Josep
Maria Aloy
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada