“El pirata valent” de Ricardo Alcántara i Gusti

És tan valent, el pirata Joanot,

que quan s’enfada tothom fuig com pot.

Quan surt a navegar,

els altres pirates comencen a tremolar.

Dalt del seu immens bergantí,

trenca les onades com un dofí.

Té una espasa daurada

que sempre duu ben esmolada.

Un gran tresor busca, en Joanot,

acompanyat del seu ocellot.

D’aquesta manera, amb rodolins ben divertits, la petita aventura de Ricardo Alcántara, amb les divertides il·lustracions de Gusti, publicada a Kalandraka, pretén expressar amb to d’humor i amb la naturalitat pròpia de l’edat dels lectors joves, com reacciona el petit pirata valent quan, arrossegat per la seva aventura apassionada i viscuda amb tota la seva intensitat, sent que la mare el crida per donar-li el berenar...

        Què pot passar quan un pirata ferotge puja al pal major del seu bergantí, i en plena aventura, la mare el crida per berenar? Doncs que en un tres i no res el pirata valent que fa tremolar tots els pirates, es treu la cama de fusta, el pegat de l’ull i el mocador vermell, abandona la tràgica aventura que està vivint i, ràpid com el vent, baixa l’escala ben content. Perquè en Joanot sap que per ser un pirata valent cal primer berenar sempre bé.

La senzillesa del conte es troba sens dubte en aquest contrast que els autors són capaços de provocar entre la il·limitada capacitat de la imaginació infantil, que va de pirata valent i la realitat més quotidiana i habitual d’acudir quan la mare el crida perquè baixi a berenar. Qualsevol repte, per fabulós que sigui, per les emocions vibrants que hagi arribat a excitar en la vida de l’infant, pot quedar totalment bloquejat davant d’un simple i senzill mossec.

 “El pirata valent” ha fet ja 30 anys i segueix estimulant la fantasia de la mainada no sols amb les divertides rimes que descriuen aquesta trepidant peripècia que, sense sortir de casa, convida a solcar els mars tot fent abordatges i buscant tresors, sinó també amb les descriptives il·lustracions que acompanyen tota l’aventura del valent pirata.

Josep Maria Aloy