“T’avorreixes, Minimoni?”, un nou àlbum de Rocío Bonilla

“T’avorreixes, Minimoni?” és un nou àlbum de l’editorial Animallibres dins la sèrie de contes de Rocío Bonilla, entre els quals hi figuren títols com “Lamuntanya de llibres més alta del món” o bé l’editadíssim “De quin color és unpetó”.

La Mònica, a qui tothom anomena Minimoni, s’ha fet gran i, encara que continua pintant, també fa moltes altres coses: anar d’excursió, retrobar-se cada dilluns amb els amics i les amigues a l’escola, practicar hoquei, llegir a la biblioteca, jugar amb l’àvia… Però els diumenges no hi ha res a fer. Quin avorriment!

La “Minimoni, una protagonista excepcional i inquieta

La protagonista comença explicant en primera persona què li passa:

He crescut tant que fins i tot ja vaig a l’escola dels grans!

Per això ara tinc una agenda, on apunto les coses que faig cada dia.

L’àlbum incorpora unes pautes perquè els lectors puguin utilitzar-les com a agenda per anotar les seves activitats. I la noieta continua dient què li agrada:

I m’agraden tots els dies de la setmana! Els dilluns em retrobo amb els amics. Els dimarts m’entreno a hoquei.

Els dimecres llegeixo a la biblioteca. Els dijous vaig a un taller de pintura. Estic aprenent moltíssim. Els divendres passo la tarda amb l’àvia Lola! Els dissabtes anem d’excursió.

El problema gros de la Minimoni és els diumenges:

Però els diumenges... Els diumenges no hi ha res a fer!!! M’avorreixo!! Els diumenges no m’agraden gens.

Avorrir-se no serveix per res!

Què podria fer per no avorrir-me?

 A partir d’aquest moment, la tasca de la protagonista serà consultar diverses bestioles amigues què li aconsellen de fer els diumenges per vèncer aquest avorriment... I s’incorporen a la història un ratolí, un conill, un rat-penat una aranyeta, un pingüí, una balena i, fins i tot, un extraterrestre... Tots li donen un consell o bé li diuen que tampoc no ho saben...

I no puc explicar més coses ja que el desenllaç és imminent i cal que el lector el rebi com una petita sorpresa que és la finalitat d’aquest àlbum i de la majoria de contes.

Només subratllaré la riquesa de tot el volum, l’excel·lent edició, l’exuberància de les il·lustracions, totes elles molt descriptives, com és habitual en els àlbums d’aquesta mateixa autora. Es tracta d’il·lustracions que els petits lectors reconeixen clarament i els diverteix per la gràcia, la forma, les expressions dels personatges i la seva disposició dins la pàgina. És per aquest conjunt de motius que no és gens difícil comprendre per què agraden tant aquestes històries i per què són celebrades per als nois i noies des de ben petits i per què les recomanem amb entusiasme i efusivament.

Josep Maria Aloy